cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N 54


Revista Renou Nº 54
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 54
¡Gracies Cardona Vives!. Aixina escomence hui esta editorial, en una mostra de gratitut cap ad esta associacio tant meua i que cada dia es de més gent, perque més de nosatros nos estem donant conte de lo important que es colaborar, associar-se, recolzar i no quedar-se en casa donant per perduda una batalla, simplement perque ho tenim difícil, o per que tal volta pensem que enfront tenim un mur d’incomprensio, de poder, de menimfotisme secular… Continuar llegint
 
Troves de mossen Jaume Febrer  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 54
Historicament s`han acceptat com a fets historics, contalles i personages que son fruit d`indicis insufientment contrastats o directament de falsificacions interessades, fetes per personages plens d`un romanticisme mal entès que els du a falsificar lo que siga per a conseguir els seus objectius  Continuar llegint
 
Aço se complica  
Per Santiago Vernia.  Revista Renou Nº 54
Desde fa temps se veu vindre una pressio insoportable damunt de la política valenciana. Es una pressio que ve “a varies bandes”, com si fora una partida de billar. Pero el resultat es inevitable: el colp final de la bola, que nos espentará cap a un forat molt negre i del que tal vegá no podrem eixir. Continuar llegint
 
Tirant lo Blanch  
Per Joaquín Serrano Yuste.  Revista Renou Nº 54
No vaig a contar-los la historia d´este bell llibre de cavalleries, escrit pel cavaller valencià Joanot Martorell el qual ya era elogiat per Cervantes, perque suponc que la majoria de vostes ho hauran llegit en alguna de les seues innumerables edicions  Continuar llegint
 
Burriana ciutat murallada  
Per Dr. José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 54
Burriana fon fundada en el segle IX pels arabs segons confirmen les excavacions arqueologiques realisades en el nucli antic de la ciutat. Durant el periode sarrai va ser una poblacio important i rebia el nom de “medina Alhandra” que vol dir “ciutat verda”.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per D. Josep María Guinot i Galán.  Revista Renou Nº 54
El pronom. Pronoms personals. Pronom es la part de l’oracio que designa una persona o cosa sense donar el seu nom, fent referencia al mateix temps a persones gramaticals. Estes son tres: primera, la que parla; segona, la que escolta, i tercera, aquella de la qual se parla.  Continuar llegint
 
L’Assotà d’Indonesia i les comparances  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 54
Estava l’atre dia duent a cap una costum ancestral en mi, que es la de llegir la prensa per a recavar eixa cantiat menesterosa de mentires i demés maganches necessàries, de les que els polítics tenen per costum obsequiar-nos per a riure’s de de nosatros ... Continuar llegint
 
El diálogo de los soldados de España  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 54
¿Qué está gestándose tras el desasosiego institucional que estamos viviendo, con regiones ávidas de engullir a sus vecinas, con la aparición de castas (autonomías de primera, segunda y tercera categoría), y el chalaneo descarado de un gobierno tímido, que rehuye Ilamarse de España y utiliza eufemismos como "gobierno del estado o central"? Continuar llegint
 
Cacera d’adés (i II)  
Per Manuel Casaña.  Revista Renou Nº 54
Les banderilles les feyem dels barrons de les cadires trencades que trobavem pel barranc, als que afegiem, en la punta, una tacha. Barranc al que també soliem anar a fer harca contra els chiquets d’atres pobles, puix allí material de guerra n’hi havia a manta. Continuar llegint
 
El raconet de la llengua valenciana. 2  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 54
Es en el camp dels sons i dels fonemes (la fonetica i la fonologia) a on mes es marquen les diferencies entre els dos idiomes. Escoltant parlar a un valencià i a un catala no hi ha cap dubte d’a on es cada u. No es requerix un oït extrordinari per a percebre les diferencies. Continuar llegint
 
Valencianisme en construccio. Una aproximacio ad algunes fonts  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 54
Des de la tribuna que puntualment me ve oferint la revista Renou, he tingut l’oportunitat de colaborar aportant informacio sobre diferents personalitats valencianes, especialment vinculades al conreu de la cultura valenciana, i tambe l’oportunitat de contribuir en alguna argumentacio per tal de senyalar la transitorietat i l’interes de determinats pactes, com el de les interessades Bases ortografiques de 1932.  Continuar llegint
 
El Valenciano, arma de libertad  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 54
Vivimos momentos de zozobra, los medios afines a Rodríguez Zapatero defienden el invento que ha puesto en marcha para, sin cambiar la Constitución, desmontar el Estado español y desvirtuar sus instituciones. Hablan de balcanización, con 17 naciones, o de paso previo para que ocurra en menos de 25 años. Continuar llegint
 
Els Valencians en Grecia (II)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 54
Llavors, Roger de Flor es va oferir per a conduïr als almogavers cap a un nou desti. L´Imperi Bisanti del Basileus Andrònic II Paleoleg “el Vell” estava patint una terrible guerra contra els turcs, els quals amenaçaven les seues fronteres.  Continuar llegint
 
La solidaridad y la igualdad en el estatuto catalán  
Per José Mª Adán García.  Revista Renou Nº 54
En la unidad y solidaridad de las prestaciones sociales entre todos los territorios y para todos los ciudadanos, radica la JUSTICIA SOCIAL, base del Estado mismo. Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 54
Coneixent estes precisions, resulta una cosa molt extranya l’afirmacio de S.G. de que “per consell de l’Aguiló... començaren a escriure versos... Llorente i Querol”. Perque resulta que Aguiló vingue a Valencia l’any 1858 (29), i mal podia aconsellar a Llorente que començara... perque ya havia començat  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
23 registres trobats