DOCUMENTS
| Adeu, Josep Maria | |
|
Per Josep Esteve Rico Sogorb Grau, ademés, s’ enamorà perduament d’ Elig i de tot lo ilicità i…valencià, de la cultura autoctona. Sent castellàparlant de bressol, -el castellà d’ Oriola va ser sa llengua materna- acabà parlant majoritariament el valencià ‘elchero’ millor i més que qualsevol dels ilicitans natius. Continuar llegint |
|
| Resenya biografica de Gaetà Huguet Breva | |
|
Per Juli Moreno Moreno Gaetà Huguet Breva (1848-1926). Naixque el 24 de juliol de 1848 en el num. 4 de la Plaça Vella de Castello de la Plana, a on es troba actualment emplaçat el Mercat Central. En el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres, adquiri una solida formacio, llicenciant-se en Filosofia i Lletres en l’Universitat de Barcelona. Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians que trobà Jaume I (i II) | |
|
Per Agusti Galbis Consta que no nomes hi havien cristians en la ciutat de Valencia. Tambe declararen testics que afirmaren que el primer bisbe d´Albarrasi, "Martinus" (1172-h. 1220) atenia als cristians d´Olocau i Almenara. Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians que trobà Jaume I (I) | |
|
Per Agusti Galbis Una volta Valencia deixà d´estar "sots senyoria de moros", per obra de Jaume I, començà una batalla legal per a decidir a quina provincia eclesiastica corresponia la seua adscripcio. Continuar llegint |
|
| Adoctrinament dels adults sobre el paisos catalans | |
|
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares Tots sabem que la reivindicació d´algunes persones de nordest d´Espanya, d´eixos inconstitucionals països catalans, està arribant més llunt de lo que haguera segut d´esperar, puix, ni han existit mai, ni existixen, ni van a existir (espere), pero lo més roïn del cas, és que totes les idees, per panolis que siguen, sempre troben alguna persona, entitat o institució que les recolzen. Continuar llegint |
|
| AVL, historia de una traición | |
|
Per Baltasar Bueno La única unidad de la lengua que ha habido ha sido el latín, la lengua latina, la lengua madre, la cual ha ido descomponiéndose, corrompiéndose, evolucionando, cociéndose de forma distinta en cada región mediterránea romanizada, dando como resultado una lengua distinta en cada uno de los territorios de la antigua Corona de Aragón, parecidas o similares entre sí, pero distintas en muchas cosas y aspectos, como la fonética. Continuar llegint |
|
| Un 9 d’Octubre de fa 30 anys | |
|
Per Joan Ignaci Culla El 9 d’Octubre nos transporta al passat. A tots els acontenyiments que forjaren la creacio del Regne de Valencia cristià, independent de qualsevol atre per expres desig del rey Jaume I. Continuar llegint |
|
| Recolzament a la regidora de l´Ajuntament de Borriana | |
|
Per Assoc. Cult. Cardona i Vives L´associacio Cardona i Vives de Castello recolza la normativa empleada per la regidora de l´Ajuntament de Borriana, Donya Mercedes Giménez, en uns fullets enviats als centres escolars de dita ciutat, per a la practica del deport, i que estos els han rebujat per “faltes d´ortografia” i tornat a l´ajuntament. Continuar llegint |
|
| El Correllengua o una mentira repetida mil vegades... | |
|
Per Assoc. Cult. Cardona i Vives Tots els anys, quan arriba el mes d´octubre, mos trobem en els mijos de comunicacio que, en alguns pobles i en els seus coleges, reunixen als alumnes per a mostrar-los la flama d’una "llengua" que se passen, d´un lloc a un atre, com si d´una carrera de relleus es tractara. Fora de l’horari d´escola solen fer tambe un passacarrer, fins arribar a un monument o plaça major, a on lligen un manifest. Continuar llegint |
|
| Informe entregat al Sr. Gil Robles, President del Parlament Europeu, per a l’us del Comité de les llengües minoritaries, en visita a Brusseles del 25/6/97. | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Si no fora prou el text, en llatí, dels FURS (1.24O), otorgats por Jaume I, rei que restablí i ordenà com Regne cristià les terres valencianes (aragonés FUERO, català USATGES) en els que, precisa i preciosamente, es recullen gran cantidad de vocables, que no tenien traduccio, referits al llenguage coloquial, posteriormente (1.261) es traduïa al romanç, que no podia ser una atra cosa que valencià, per a que fora intelegible la llei als usuaris valencians, ya que el Regne (Ubieto Arteta) solament havia aumentat un 1´6% per la repoblación catalana. Continuar llegint |
|
| La llengua valenciana en l’Iglesia (III) | |
|
Per Joan Ignaci Culla La simbiosis entre l’Iglesia i la llengua valenciana era perfecta fins ara, com hem vist en els articuls anteriors. Multitut son els testimonis d’autors que certificaven que les seues obres estaven traduides o redactades en la llengua que parlava el nostre poble: la valenciana. Continuar llegint |
|
| La denominacio "Llengua Valenciana" documentada en 1335: La conciencia de poble diferenciat | |
|
Per Agusti Galbis Pot ser interessant donar a coneixer fets succeïts en el contex historic del any 1335, en el qual trobem, de moment, la primera cita lliteraria que posa nom a la nostra llengua: “Llengua Valenciana”, tal i com vaig expondre en este diari el dia 10 d´este mes. No cap dupte que la conciencia llingüistica va intimament lligada a la conciencia nacional, a la conciencia de poble. Continuar llegint |
|
| La denominacio "Llengua Valenciana" documentada en 1335: La cita "Valencianesch" de 1346 | |
|
Per Agusti Galbis El 27 de novembre de 2005 en un diari regional, baix el titul "El nacimiento del valencià", s´afegia: "Valencianesch antes que valencià. La primera mención al habla propia de los valencianos ha sido descubierta en un documento jurídico menorquín datado entre 1343 y 1346. La cita es medio siglo anterior a la de Canals que se consideraba la primera". Continuar llegint |
|
| El nom de la "Ciutat e Regne" | |
|
Per Agusti Galbis El signe mes representatiu del estat de sumisio al poder català en que es troba l´Academia Valenciana de la Llengua i la vergonya mes gran que tinguem que patir els valencians, es estar obligats a escriure el nom de la ciutat i regne de Valencia, tal i com la pronuncien els catalans: "València". Continuar llegint |
|
| El "Dictamen" de L´Academia sobre la denominació del Valencià (I) | |
|
Per Agusti Galbis Queda demostrada la mentira que els academics fan que s´escriga en el DOGV, quan afirmen que "la denominacio historica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes". Pero la trampa mortal es troba quan en el primer punt del dictamen es diu que "valencià", es el terme que ha de ser "utilitzat en el marc institucional", perque es com diu l´Estatut, pero "sense que tinga caràcter excloent". Continuar llegint |
|
| El "Dictamen" de L´Academia sobre la denominació del Valencià (II) | |
|
Per Agusti Galbis Es precis un segon articul per a donar a coneixer l´intent de manipulacio masiu que supon el famos dictamen. Parlem en primer lloc de la "Selecció de testimonis valencians on es documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels valencians." Continuar llegint |
|
| L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (I) | |
|
Per Agusti Galbis Els "il·lustrissims", per conte d´identificar i establir "los millors" vocables, els barrejen en "los pus durs e los pus mals sonants vocables" del català, perque saben que es l´unic cami que tenen, per a intentar conseguir la dilucio de la llengua valenciana dins d´un "totum revolutum", que preten la desaparicio de les caracteristiques que la individualisen. Continuar llegint |
|
| L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (III) | |
|
Per Agusti Galbis Com es pot vore, ni els nostres classics del sigle d´or valencià ni els redactors de llibres de dret de l´epoca, feen cas als “nostres i·lustrissims” ¿Quina es la rao per la qual es volen desacreditar les particularitats valencianes? ¿Es eixa la misio de l´AVL? Continuar llegint |
|
| L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (II) | |
|
Per Agusti Galbis La conclusio es que hi haura que lligar curt als "il·lustrissims" a vore si els fem treballar. (sense passar-nos, no els regalle la suor pel front). Esta clar que no podem amollar-los perque en la seua faena son prou roins i si els demanes contes es fan els tartamuts. Mes que a treballar pareix, que tots en un rogle, es dediquen a menjar clochinetes, en bones botelles de vi (del Penedes). ¿Seran tararots? A vore si fa falta escabussar-los el cap per a refrescar-los les idees. Continuar llegint |
|
| Balanç de les festes d´Elig | |
|
Per Josep Esteve Rico Sogorb Ya estem en setembre, mes de la volta a la normalitat socio-llavoral i a la realitat educativa. Despres d´un parentesis d´ inactivitat, setembre es presta a fer balanç d´agost, sobre tot, en quant a les festes locals d´Elig, es referix. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75 Següent >> 1490 registres trobats |