REVISTA RENOU
Revista Renou N 52
 Revista Renou Nº 52 |
|
| L´atra Guerra de Successio | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52 L´historiografia catalanista nos ha fet creure que la Guerra de Successio va ser entre uns grans patriotes, els maulets, i uns renegats, els botiflers. Segons esta visio, els maulets, eren defensors de les llibertats valencianes, de la llengua autoctona (la catalana), l´unitat politica en Catalunya (Països Catalans), defensors dels llauradors i les classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers, defensors dels nobles, partidaris de les lleis castellanes i de la prohibicio de la llengua valenciana. Continuar llegint |
|
| La pilota valenciana i el tenis | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52 ¿Quin es l´orige del tenis? No mai s´ha pogut contestar en precisio ad esta pregunta per que la majoria de cultures, han tingut en el passat jocs de pilota ancestrals que, be jugats en la ma, o en distintes ferramentes, podrien demanar per a si, la seua paternitat. Continuar llegint |
|
| Nits d´estiu en Artana | |
| Per Santiago Vernia Martínez. Revista Renou Nº 52 Per a alimentar eixes jornades en conferencies de bon nivell, no dubtarem en acudir a la Associacio Cardona i Vives, a la que tots nosatros perteneixiem. I molt especialment acudirem al Pare Guinot. Ell havia de ser nostre protector i avaliste en aquell intent. Continuar llegint |
|
| Els circuls del llenguage | |
| Per María Dolores Miralles Enrique. Revista Renou Nº 52 Quan el vaig coneixer va irrompre en mi com un dofí , que quan íx de l´aigua te fa vore tot un mon submarí darrere d´ell. Això vaig vore yo darrere dels seus ulls blaus al conèixer-lo a principis dels anys noranta en les "Jornades de Cultura Valenciana" de Burriana. Recorde que vaig escriure una poesia al voltant de la seua persona, que per raons obvies no vaig a expondre: en ella hi havia mes admiració que estil. Continuar llegint |
|
| Ha mort un gran valencià de Castello | |
| Per Fernando Masip Loras. Revista Renou Nº 52 Al costat del Teatre Principal de Castello, en el segon pis d´una casa relativament nova i confortable del carrer Ximenez, vivia una persona coneguda i volguda per tot el mon valencianiste. Don Josep Mª Guinot i Galán era una persona afable. A nivell personal no tenia enemics. Els que soliem visitar-lo en l´ultima etapa de sa existencia, eixiem de sa casa molt reconfortats pels sabis consells que nos donava sobre la vida. Continuar llegint |
|
| També Paco Obrer nos Faltà | |
| Per Vicent Ramon Calatayud. Revista Renou Nº 52 De puntelletes, com els bons comencen a empinar-se cap al cel, també te n´has anat, sense armar més pols ni remolí. Perque tu eres dels que sempre callaven, pero mai deixaven de treballar, d´acaronar i acaronar la suma, en les mapreses de la Pàtria. Continuar llegint |
|
| Paco Obrer Obrer: l’abraç a Castelló | |
| Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 52 Mai m´ho va dir, pero se li notava molt que Paco Obrer tenia per la terra i hòmens de Castelló una especial predilecció. Pot ser perque fora naixcut en el poble d´Estivella, en eixe camí que ya vas fent cap amunt de la Calderona i mira de front a la ciutat del Fadrí i a les montanyes de Terol. Continuar llegint |
|
| El Tribunal de les Aigües de la vega de Valencia | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52 El milenari Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia es sense dubte el tribunal de justicia mes antic d´Europa. Tots els dijoussos, en la part dreta de la Porta dels Apostols de la Catedral de Valencia es reunixen els huit sindics per a constituir el famos tribunal. Continuar llegint |
|
| A Don Josep Maria Guinot, sempre mestre | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 52 No es poden ometre qualificatius cap ad ell. Excelent persona, un gran mestre i un noble amic. Ell, respectuos, afable, conversador, convençut i convincent, dialogant, ferm i en solits arguments, feya tot aço compatible en una extremada educacio i humilitat. Continuar llegint |
|
| Unamuno y la lengua valenciana | |
| Per Ricardo García Moya. Las Provincias. Revista Renou Nº 52 El passat dia 1 de juliol, en l´Hotel Astoria de Valencia, el Grup d´Accio Valencianise li entregà a D. Ricardo García Moya, el premi "LLEALTAT" per la seua eficaç, meritoria i incondicional llavor d´investigacio sobre la Llengua Valenciana. RENOU, sol editar articuls seus que mai passaran de moda. En este numero, tambe volem reconeixer els merits d´este gran valencianiste, publicant atre dels seus saborosos articuls. Continuar llegint |
|
| Apunts de gramatica valenciana | |
| Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 52 Els adjectius quantitatius expressen quantitat d´alguna cosa sense precisar-la numericament; s´encontren, puix, entre els numerals i els indefinits. Els numerals concreten el numero, els quantitatius es referixen a quant o quants, i els indefinits a quants o quantes, sense precisar numero. Continuar llegint |
|
| Comentario del libro "Al servicio de Valencia" | |
| Per César Ruiz de Arana y Torres. Revista Renou Nº 52 El libro tiene diferentes lecturas. Es una exposición sistemática de la estructura y los problemas de la economía valenciana. También un testimonio válido de la entrega del autor a la solución de esos problemas. Es una exposición, no sé si calificarla de anticipación o indudable vigencia, de muchos de los problemas de hoy. Continuar llegint |
|
| ¿Bendición o maldición? | |
| Per Juan Vanrell Nadal. Revista Renou Nº 52 "Som un mox escaldat". Años atrás, la creación del Instituto de Estudios Baleáricos me había "henchido de gozo". Hoy no me fío. ¿Será una trampa perversa o una nueva traición al mallorquín? ¿Será la patraña vil para sellar definitivamente que el balear es catalán? Continuar llegint |
|
| Les “Normes de Castello” (Part 2ª) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 52 En esta segona part es seguix exponent part d´eixe obscurantisme que rodejà la proposta i es fa una aproximacio al document, especialment al seu preambul i a l´us d´algunes "novedoses" grafies que no eren mes que l´inici d´un cami sense retorn, un cami que obria la porta a la catalanisacio, primer grafica i depres lexica, de la llengua valenciana. Continuar llegint |
|
| Quan vingué Joan Batiste Basset. Part II. | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 52 En aixó, l´arribada de la flota británica en l´Archiduc a Barcelona, feu que Felip V ordenara l´eixida del Regne de Valencia de totes les seues tropes. Per ad ell també era més important Catalunya que Valencia, i els soldats abandonaren el sege de Dénia. Les autoritats valencianes suplicaren al monarca que no s´enduguera les tropes, pero la decissió de Felip de Borbó era inapelable. Continuar llegint |
|
| 1 | 2 Següent >> 24 registres trobats |