DOCUMENTS
| Valencians i catalans IV | |
|
Per Agusti Galbis Mentrimentres els catalans, a soles es preocupaven, per intrigar contra els valencians, aci es preparava la gran mascletà que fon el sigle d´or valencià, el sigle d´or de la llengua valenciana. Continuar llegint |
|
| Valencians i catalans V | |
|
Per Agusti Galbis Per a que comprovem que les "fraternals" relacions abraçen tots els aspectes de la vida, -hem vist politic i relligios-, anem a deixar constancia d´un eixemple de practica comercial deslleal. Es relata el 22 de giner de 1440. (Epistolari de la Valencia medieval II) Continuar llegint |
|
| Valencians i catalans VI | |
|
Per Agusti Galbis Proseguix Belluga exponent, per a justificar el dret de preferencia de valencians fron a catalans, que Valencia es "Provincia" mes antiga i mes noble que Catalunya, si anem als origens "quoniam si tu confideras a principio, magis antiqua, & nobilioribus civitatibus erat plena provincia Valentiæ, quã Cathaloniæ" Continuar llegint |
|
| Valencians i catalans VII | |
|
Per Agusti Galbis Segons el "Dietari del capellà d´Alfons el Magnanim", "...les gents de Valentia e de tot lo regne stan molt desconsolats, atenent los tans e tan grans dans e mals que los regnes an agut e tenen, per causa dels catalans...". Continuar llegint |
|
| Valencians i catalans VIII | |
|
Per Agusti Galbis Com els catalans son tan descarats, Jesus Mestre i Godes, en "Breu Historia de Catalunya" diu: "Sobre la guerra dels segadors hi ha moltes lectures. Una pot èsser la manca d´unitat de la Confederació. Ni València ni Aragó mogueren un dit per Catalunya". O siga, que els catalans, sense consultar als "confederats", es posen baix sobirania francesa, ataquen el Regne de Valencia, i... ¿Que volien que ferem els valencians? ¿fer-nos gavachets o fer-nos catalanets? Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians que trobà Jaume I (i II) | |
|
Per Agusti Galbis Consta que no nomes hi havien cristians en la ciutat de Valencia. Tambe declararen testics que afirmaren que el primer bisbe d´Albarrasi, "Martinus" (1172-h. 1220) atenia als cristians d´Olocau i Almenara. Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians que trobà Jaume I (I) | |
|
Per Agusti Galbis Una volta Valencia deixà d´estar "sots senyoria de moros", per obra de Jaume I, començà una batalla legal per a decidir a quina provincia eclesiastica corresponia la seua adscripcio. Continuar llegint |
|
| La denominacio "Llengua Valenciana" documentada en 1335: La conciencia de poble diferenciat | |
|
Per Agusti Galbis Pot ser interessant donar a coneixer fets succeïts en el contex historic del any 1335, en el qual trobem, de moment, la primera cita lliteraria que posa nom a la nostra llengua: “Llengua Valenciana”, tal i com vaig expondre en este diari el dia 10 d´este mes. No cap dupte que la conciencia llingüistica va intimament lligada a la conciencia nacional, a la conciencia de poble. Continuar llegint |
|
| La denominacio "Llengua Valenciana" documentada en 1335: La cita "Valencianesch" de 1346 | |
|
Per Agusti Galbis El 27 de novembre de 2005 en un diari regional, baix el titul "El nacimiento del valencià", s´afegia: "Valencianesch antes que valencià. La primera mención al habla propia de los valencianos ha sido descubierta en un documento jurídico menorquín datado entre 1343 y 1346. La cita es medio siglo anterior a la de Canals que se consideraba la primera". Continuar llegint |
|
| El nom de la "Ciutat e Regne" | |
|
Per Agusti Galbis El signe mes representatiu del estat de sumisio al poder català en que es troba l´Academia Valenciana de la Llengua i la vergonya mes gran que tinguem que patir els valencians, es estar obligats a escriure el nom de la ciutat i regne de Valencia, tal i com la pronuncien els catalans: "València". Continuar llegint |
|
| El "Dictamen" de L´Academia sobre la denominació del Valencià (I) | |
|
Per Agusti Galbis Queda demostrada la mentira que els academics fan que s´escriga en el DOGV, quan afirmen que "la denominacio historica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes". Pero la trampa mortal es troba quan en el primer punt del dictamen es diu que "valencià", es el terme que ha de ser "utilitzat en el marc institucional", perque es com diu l´Estatut, pero "sense que tinga caràcter excloent". Continuar llegint |
|
| El "Dictamen" de L´Academia sobre la denominació del Valencià (II) | |
|
Per Agusti Galbis Es precis un segon articul per a donar a coneixer l´intent de manipulacio masiu que supon el famos dictamen. Parlem en primer lloc de la "Selecció de testimonis valencians on es documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels valencians." Continuar llegint |
|
| L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (I) | |
|
Per Agusti Galbis Els "il·lustrissims", per conte d´identificar i establir "los millors" vocables, els barrejen en "los pus durs e los pus mals sonants vocables" del català, perque saben que es l´unic cami que tenen, per a intentar conseguir la dilucio de la llengua valenciana dins d´un "totum revolutum", que preten la desaparicio de les caracteristiques que la individualisen. Continuar llegint |
|
| L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (III) | |
|
Per Agusti Galbis Com es pot vore, ni els nostres classics del sigle d´or valencià ni els redactors de llibres de dret de l´epoca, feen cas als “nostres i·lustrissims” ¿Quina es la rao per la qual es volen desacreditar les particularitats valencianes? ¿Es eixa la misio de l´AVL? Continuar llegint |
|
| L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (II) | |
|
Per Agusti Galbis La conclusio es que hi haura que lligar curt als "il·lustrissims" a vore si els fem treballar. (sense passar-nos, no els regalle la suor pel front). Esta clar que no podem amollar-los perque en la seua faena son prou roins i si els demanes contes es fan els tartamuts. Mes que a treballar pareix, que tots en un rogle, es dediquen a menjar clochinetes, en bones botelles de vi (del Penedes). ¿Seran tararots? A vore si fa falta escabussar-los el cap per a refrescar-los les idees. Continuar llegint |
|
| El ‘bateig lliterari’ de la llengua valenciana | |
|
Per Agusti Galbis La primera consecuencia que s’extrau es que el ‘bateig lliterari’ de la llengua valenciana s’alvança al del català. Efectivament, Antonio Rubio i Lluch, en el discurs que feu el 1930 en la Real Academia Espanyola digué respecte del català que “nos parece asistir a su solemne bautizo....”, quan Pere IV ordenà “que el Lanzarote fuera traducido ... en llengua catalana”. Si el solemne bateig de la llengua catalana fon el 1362, comprovem que el bateig de la llengua valenciana tingué lloc, com a minim, 27 anys mes pronte, en 1335. Continuar llegint |
|
| Fart de manipulacions | |
|
Per Agusti Galbis El senyor Brines diu, en una carta al diari, que està “fart del debat” i veu “absurd” el “debat del valencià”. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 137 registres trobats |