Els Valencians en Grecia (II) | |
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 54 Llavors, Roger de Flor es va oferir per a conduïr als almogavers cap a un nou desti. L´Imperi Bisanti del Basileus Andrònic II Paleoleg “el Vell” estava patint una terrible guerra contra els turcs, els quals amenaçaven les seues fronteres. Continuar llegint |
|
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 54 Coneixent estes precisions, resulta una cosa molt extranya l’afirmacio de S.G. de que “per consell de l’Aguiló... començaren a escriure versos... Llorente i Querol”. Perque resulta que Aguiló vingue a Valencia l’any 1858 (29), i mal podia aconsellar a Llorente que començara... perque ya havia començat Continuar llegint |
|
El Peno de la Conquista | |
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 53 En l´epoca Gotic-Renaixentista, la creacio de falses reliquies era practica quotidiana. De Jaume I, ademes del Peno de la Conquista tenim: l´espasa, el caixco, l´escut, la brida i el freno del cavall, les claus de la ciutat que el rei Zayan li va entregar en la capitulacio, etc... Continuar llegint |
|
Vestigios de fortificaciones de Almenara | |
Per Dr. José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 53 La villa de Almenara se asienta en la falda meridional del denominado “Monte del Castillo”. Hasta finales del siglo XVII la población estuvo amurallada. El crecimiento urbano posterior originó que la localidad creciera extramuros. Dista, aproximadamente, unos 30 kilómetros de la capital de provincia. En su demarcación territorial, durante los siglos medievales existieron diversas alquerías. Su proximidad a Sagunto hizo que fuera una zona muy romanizada y dispuso de puerto en la época romana. Continuar llegint |
|
Les “Normes de Castelló” (Part 3ª) | |
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 53 En la publicacio d’esta tercera part queda conclosa una colaboracio, el proposit central de la qual ha segut fer una aproximacio a l’interessat i fals mensage de que la codificacio de la llengua valenciana s’alcançà per mig de les “Bases Ortografiques de 1932”. A ningu se li escapa actualment la trascendencia d’aquell acort, pres per un exigu grup de “interessats” per la llengua que, pel procediment i manera d’actuar, i pel producte que a la fi foren capaços de redactar, no arribaren mes que a demostar que el dit treball estava mediatisat de manera programada. Continuar llegint |
|
Els Valencians en Grecia (I) | |
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 53 En 1305, el Regne de Valencia es configurà pràcticament com es hui en dia, quan per l´Acort d´Elig, quedaren definides les fronteres en el Regne castellà de Murcia. En eixe moment, gobernaba la Corona d´Aragó un monarca naixcut en terres valencianes, Jaume II, monarca prudent i inteligent. Continuar llegint |
|
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 53 De totes formes, en l’any 1841, independentment i o molt despres d’Aribau, el valencià Tomas Villarroya va publicar, en la revista El Liceo de Valencia, el primer dels seus quatre poemes (“en l’olvidada llengua de mos avis – mes dolça que la mel...”), el mateix any en que el catala Rubio i Ors publicà en Barcelona Lo gayter del Llobregat. Continuar llegint |
|
Arnau March (Poesia) | |
Per Josep Lluïs Garcia Ferrada. Revista Renou Nº 53 S´especula en el parentesc d´est autor en Ausias March i no s´està molt d´acort. Atres historiadors suponen que seria germa de Pere March, pare d´Ausias. I se té esta sospita perque en el testament de Pere, s´ordena que els restos mortals d´Arnau sigueren traslladats des de Foyos a la capella dels March en la Seu valenciana. Continuar llegint |
|
El Tribunal de les Aigües de la vega de Valencia | |
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52 El milenari Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia es sense dubte el tribunal de justicia mes antic d´Europa. Tots els dijoussos, en la part dreta de la Porta dels Apostols de la Catedral de Valencia es reunixen els huit sindics per a constituir el famos tribunal. Continuar llegint |
|
Les “Normes de Castello” (Part 2ª) | |
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 52 En esta segona part es seguix exponent part d´eixe obscurantisme que rodejà la proposta i es fa una aproximacio al document, especialment al seu preambul i a l´us d´algunes "novedoses" grafies que no eren mes que l´inici d´un cami sense retorn, un cami que obria la porta a la catalanisacio, primer grafica i depres lexica, de la llengua valenciana. Continuar llegint |
<< Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >> 145 registres trobats |