REVISTA RENOU
Revista Renou N 47
 Revista Renou Nº 47 |
|
| ¿Catalano-aragonesa? | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 47 Es habitual llegir en llibres, revistes de divulgacio historica, inclus en llibres de text, la denominacio antihistorica, Corona Catalano-Aragonesa, per a nomenar a l´historica Corona d´Arago, despreciant ad atres membres que com el nostre Regne de Valencia en una llarga epoca va ser el mes important de tota la Corona. (En temps de Marti l´Huma, 1395-1410, quan Barcelona no passava de 20.000 h. Saragossa 18.000, Mallorca 15.000 i Perpinya 12.000, la ciutat de Valencia ya contava en 90.000 h., superant a les demes tant en economia com en cultura.) Continuar llegint |
|
| El “Quatrecents”, segle de prosperitat en el regne | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia). Revista Renou Nº 47 La majoria de l’historiografia valenciana coincidix en presentar el “Quatrecents” com un segle de prosperitat i esplendor de la ciutat i Regne de Valencia. La ciutat de Valencia es convertirà en un dels grans centres mercantils i una de les principals capitals, en el concert economic, politic i cultural de l’Occident Europeu. Continuar llegint |
|
| Ana Rebeca Mezquita o la nostalgia de la tierra | |
| Per Magdalena Mut Camacho. Revista Renou Nº 47 Ana Rebeca Mezquita Almer perteneció a la literatura del XX. La vida la llevó a vivir lejos de su tierra y tal vez por eso sintió la necesidad de expresar por medio de la poesía la nostalgia y los sentimientos que la vida le enseñó. Continuar llegint |
|
| La memoria viva del Pare Lluïs Fullana i Mira | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 47 Es ben dificil fer aportacions sobre una figura tan minuciosament estudiada pel seu biograf, Fra Benjami Agulló, i inclus descobrir qualsevol faceta del pare Lluïs Fullana i Mira entre els qui practiquen el valencianisme, pero no es menys cert que una efermerides com el 75 aniversari del seu ingres en la RAE (11 de novembre de 1928), com a representant de la llengua valenciana, nos motiva a fer recordatori d´una de les personalitats mes destacades en el mon de l´investigacio filologica valenciana. Continuar llegint |
|
| Refranys valencians | |
| Per Carlos Ros. Revista Renou Nº 47 Refranys valencians de Carles Ros, publicats en nostra revista Renou nº 47 de novembre de 2003. Continuar llegint |
|
| Editorial | |
| Per Gonzalo Romero Casaña. Revista Renou Nº 47 Moments de reflexio son els que tenim que prendre per a replantejar-mos el nostre futur, moments de pensament, de raciocini, d’interioritat, necessitem agarrar aire per ad estes jornades de montanya, encara mes dura si cap, que les que en mes o menys sort hem recorregut ya. Continuar llegint |
|
| El Idioma Valenciano en la Iglesia del S. XVII | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 47 Espigando en obras del XVII constatamos que los religiosos del Reino utilizaban la lengua valenciana de manera habitual. Los testimonios que siguen, anteriores a 1707, están tomados de obras pensadas para ser leídas en todo el imperio de España, de ahí que frecuentemente añadan al texto en idioma valenciano su correspondiente traducción castellana. Continuar llegint |
|
| Manipular la conciencia | |
| Per Agustí Franch. Revista Renou Nº 47 A mis manos un ejemplar de la revista cultural “Renou”, que edita la asociación Cardona Vives, de Castellón. En sus páginas un extenso artículo bajo un largo título: “La llengua valenciana, proscrita. Motius. Responsabilitats. Solucions.” Continuar llegint |
|
| Activitats de la Cardona Vives | |
| Per Ferrando. Revista Renou Nº 47 Despres del periodo normalment considerat com vacacional, hem mampres la marcha normal de principi de nou curs que exposem a continuacio... Continuar llegint |
|
| Ara fa setantacinc anys | |
| Per Santiago Vernia Martínez. Revista Renou Nº 47 El dia 11 de Novembre farà 75 anys que el franciscà Lluïs Fullana i Mira llegi son discurs per a entrar en la “Real Academia de la Lengua”, es dir, l’Institucio creada per a cuidar i polir la Llengua Espanyola, pero que, en un intent d’aglutinar i racionalisar totes les llengües cultes d’Espanya, havia donat entrada en els seus sillons a personalitats destacades de cadascuna d’eixes llengües. Continuar llegint |
|
| Iglesia Archiprestal de Sant Mateu | |
| Per Marivi Ferrandis i Olmos. Revista Renou Nº 47 Una vegada mes, tornem a estar en tots vosatres per tal de continuar viajant per les nostres terres, terres que conformen la nostra rica i variada geografia, dignes de visitar pels diversos encants que contenen. Continuar llegint |
|
| Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 47 Afirma Manuel Sanchis Guarner, com afirmen els catalanisadors, sense més, que es dona per descontat que tot es una mateixa llengua i que la dificultat està solament en el nom, que es discutix en Valencia. Pero que es coneguda internacinalment com a llengua catalana, que es la denominacio cientifica. Continuar llegint |
|
| Entrevista a Jesualt Masia i Alamar | |
| Per María Dolores Miralles Enrique. Revista Renou Nº 47 Vaig ser nomenat pel Comite d´Organisacio Director del II Congres de la Llengua Valenciana. Ser el Director supon tindre una gran responsabilitat en tots aquells aspectes que envolten el Congres i la supervisio de tot lo que es realisa... Continuar llegint |
|
| El 9 d´octubre | |
| Per Josep Vicent Guinot. Revista Renou Nº 47 Per a uns, dia de la Nacio Valenciana. Per a atres, dia de la Comunitat Valenciana. Per a uns atres, diada del “Pais Valencià”. I per a la majoria simplement es un atre dia de no anar al colege o a treballar, com si fora un dumenge qualsevol. Continuar llegint |
|
| Apunts de gramatica valenciana | |
| Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 47 En llenguage parlat s’usa molt el procediment de llevar als noms de persona la primera silaba, formant un derivat acabat en O: Chimo (de Chochim), Cento (de Vicent), Quelo (de Miquel), Voro (de Salvador). Continuar llegint |
|
| 1 | 2 Següent >> 18 registres trobats |