REVISTA RENOU
Revista Renou N 48
Revista Renou Nº 48 |
|
El “Libre del Consolat de mar” i el port de Valencia | |
Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia). Revista Renou Nº 48 El creiximent de l’activitat mercantil portuaria en la segona mitat del segle XIII va fer convenient la creacio de l’institucio del “Tribunal del Consolat de Mar”, per privilegi de Pere I el Gran, concedit a la ciutat de Valencia en 1283, avançant-se als que es constituiren dins de la Corona d’Arago, en Mallorca (1342), Barcelona (1347), Tortosa (1363) i Perpinyà (1387). Continuar llegint |
|
Carles Sarthou Carreres, mes que un erudit | |
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 48 El fet d’anar centrant esta cita en els llectors, en mes d’una ocasio, parlant d’algun personage o personalitat de l’ambit valencià i, en este cas, atenent a una casualitat que motivà l’adquisicio del llibre Impresiones de mi tierra de Carles Sarthou Carreres, he considerat, mes que oportu, parlar d’este vilarrealenc que aportà el seu coneiximent i el seu saber a l’investigacio historica i a la popularisacio i defensa del nostre patrimoni artistic i tambe migambiental. Continuar llegint |
|
La llei de l´embut | |
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 48 Els reixos de la Corona d`Arago ya des de Jaume II van anar creant els archius reals: Eren archius al servici particular del rei, ferramentes que els reixos tenien com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens i de tota la documentacio de la cancilleria real. La costum de tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer en temps de Jaume I, propiciant l´us del paper. (El primer document en paper es el Llibre del Repartiment). Continuar llegint |
|
Bernat Artola Tomàs. Ver empelt d’amor a Castello | |
Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 48 Tinc per Artola Tomàs una especial predilecció – com també, per Enric Duràn i Tortajada – per haver segut u dels primers poetes que vaig llegir des de molt chicotet, per tindre un vers festiu, irònic i rialler. Li coneguí “Elegies” i “Terra”, al poc de temps. Continuar llegint |
|
Eixe Invent | |
Per Josep Lluïs García Ferrada. Revista Renou Nº 48 Son tantes les barrabassades comeses per eixa academia que se tragué de la manega el prestidigitador Zaplana, que de quant en quant es convenient recordarne alguna per a no perdre de vista la maldat que s’inventaren els politics i els sabuts del Consell Valencià de Cultura a qui se’ls encarregà un dictamen i se tragueren de la manega una llei. Continuar llegint |
|
El caballero de Nules decía "oferix", no "ofereix" | |
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 48 Antes de la inmersión los valencianos eran dueños de su idioma y, en cualquier escrito, hacían referencias al mismo. Así en los folios que el doctor Cardona dedicó en 1677 al venerable Sarrió, leemos: "Se apellidaba Sarrio, cuyas letras en perfecto anagrama valenciano dicen rosari. Que en idioma castellano es lo mismo que rosario" (Exeq. Val. 1677, p. 95). Continuar llegint |
|
Nota i comentaris | |
Per Redaccio. Revista Renou Nº 48 Ya varem destacar en el numero anterior de Renou la celebracio en Valencia, en el Palau de Congresos, del II Congres de la Llengua Valenciana, organisat pel Patronat Historic Artistic d’Elig, l’Associacio Cardona Vives de Castello i l’Institut d’Estudis Valencians de Valencia ciutat i que ostentà com President Honorific al Ilm. Sr. D. Josep Mª Guinot i Galàn. Continuar llegint |
|
Editorial | |
Per Gonzalo Romero Casaña. Revista Renou Nº 48 Me dol lo cor, me dol l’anima, me dol…, la meua terra, la meua gent…, me dol la realitat a la que sempre – no ho podre evitar mai -, plantaré cara, estiga a on estiga, quan des de la realitat de la traïcio, la mentira, l’engany, la covardia, i el “convinencierisme”, se vullga diluir la personalitat del meu poble... Continuar llegint |
|
Apunts de gramatica valenciana | |
Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 48 L’adjectiu possessiu indica possessio o pertinença, en relacio a la persona gramatical: el meu cor, la teua dona, el seu cap, el nostre cervell, el vostre cosi, etc… Continuar llegint |
|
Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 48 La resposta la tenim en un llibre d’investigacio d’un catala, Ramón Miquel i Planas, en el prolec del Cançoner satirich valencià dels segles XV i XVI, citat textualment en castellà per V. Simó Santonja, que diu... Continuar llegint |
|
Refranys valencians | |
Per Carlos Ros. Revista Renou Nº 48 Refranys valencians de Carles Ros, publicats en nostra revista Renou nº 48, de març de 2004. Continuar llegint |
|
Activitats de la Cardona Vives | |
Per Ferrando. Revista Renou Nº 48 Donem a continuacio un resum dels actes on han tingut presencia alguns membres de la Cardona Vives, representant-la tal com ya anticipavem en el numero anterior de nostra revista. Continuar llegint |
|
Cronica de la Festa d’Exaltacio a la Senyera | |
Per Vicent Meneu Buchón. Revista Renou Nº 48 El passat dia 21 de Febrer, la nostra Associacio va organisar un acte per a l’exaltacio de la Senyera que ha adquirit i que, a partir d’ara, presidirà la seu de l’Associacio. Per a tal fi se varem reunir en Artana un grup de membres i molts amics de la Cardona Vives per a compartir uns moments d’alegria i, al mateix temps, de convivencia disfrutant de la companyia de gent que compartix el sentiment per la nostra vollguda Patria Valenciana. Continuar llegint |
|
Entrevista a D. Miguel Ramón Izquierdo | |
Per María Dolores Miralles Enrique. Revista Renou Nº 48 Naix en la ciutat de Valencia, en el barri del Socors, el 8 de decembre de 1919. Cursa estudis en l’Institut Lluïs Vives i es Llicenciat en Dret per l’Universitat de Valencia en 1942. Continuar llegint |
|
La Academia Valenciana de "una" Llengua | |
Per Agustí Franch. Revista Renou Nº 48 Me sugiere las siguientes consideraciones una información del diario ABC (20.12.2003), de la que se desprende la tenacidad catalanista de diecinueve de sus miembros, frente a uno tan sólo que sabe lo que quiere por alcanzar –creo- exacto conocimiento del acontecer histórico, y otro que no sabe si es negro o es tostado. Continuar llegint |
1 | 2 Següent >> 19 registres trobats |