REVISTA RENOU
ULTIMS ARTICULS PUBLICATS
 Revista Renou Nº 61 |
|
| Comentaris | |
| Per Redaccio. Revista Renou Nº 61 Casi sense voler, un poc temerosament per allo de l’orage, despres d’un mes de maig en alguns dies casi invernals, mos hem plantat en l’estiu, periodo de vacacions o, al menys, de relaxacio. Continuar llegint |
|
| Editorial | |
| Per Gonzalo Romero Casaña. Revista Renou Nº 61 La Cardona més alla de ser una entitat cultural, de ser un ent d’estudi de lo nostre i per lo nostre, de representar la lluita per unes raïls culturals i llingüistiques en estes terres de Castello i de tot el Regne, es un grup de gent que fa de la nostra associacio un referent animic en este moviment de defensa i conreu del nostre ser. Continuar llegint |
|
| Castellologia de Calig | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 61 Durant la conquista valenciana els templaris i els hospitalaris constituiren la mà dreta del Monarca. Es presenta als hospitalaris com a grans propietaris i les seues possessions incloïen entre atres castells i poblacions a Sant Mateu i Calig a partir de la decada de 1230. Continuar llegint |
|
| El Crit del Palleter continua viu | |
| Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 61 El poble pla, una vegada mes, eixia en defensa de la llegalitat, de la dignitat i de la llibertat. Un poble que no estava disposat a soportar com la majoria de les autoritats i determinades “elits ilustrades” s´afrancesaven (els afrancesats) i colaboraven a favor de dels que suplantaven la seua Patria, humillant els seus mes purs sentiments. Continuar llegint |
|
| Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 61 Ha quedat clar que, de la generacio romantica (1833 – 1859) dels primers renaixentistes, els catalans van ser els qui començaren a utilisar sistematicament el nom llemosi per a la llengua dels classics, degut a la resistencia que han manifestat modernament a nomenarla valenciana, com la bategen els propis classics. Continuar llegint |
|
| Anotacions d’historia: Castello, odinacions i stabliments en lo sigle XIV. (I) | |
| Per Federico Bonillo Vigo. Revista Renou Nº 61 Com ya sabem, Castello fon pres als moros pel Rei En Jaume I el Conquistador en l’any 1233 i el dia 8 de setembre de 1251, trobant-se en Jaume I en Lleida, otorgà el Conquistador a D. Ximen Pereç d’Arenos la real llicencia, per a verificar la traslacio a la plana veïna, al Palmeral de Borriana. Continuar llegint |
|
| Home de fe i de paraula: Don Martín Domínguez Barberà | |
| Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 61 Home de fe i de paraula sempre, apasionadament, va defendre a Valéncia. Eixa fon la seua gran llavor. De paraula i de cor manifestà el seu amor per Algemesí: son poble i la seua gent. Sa prosa era un doll d’aigua clara, un arrap a la consciència dels polítics, un diable per als censors, ullal de fervor. Continuar llegint |
|
| Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (I) | |
| Per Joan Batiste Sancho. Revista Renou Nº 61 Enguany, 100 anys despres de l’aparicio d’el quinzenari valencianiste que duya per capçalera El Pòble Valenciá, i que ha passat casi desapercebut per una gran part del valencianisme, creem que es un bon moment per a fer memoria i donar testimoni de “continuitat” del conflicte llingüistic que a lo llarc de tot el s.XX tant està estigmatisant als valencians. Continuar llegint |
|
| Sus i mat a la Llengua Valenciana (I) | |
| Per Julio Filippi Domínguez. Revista Renou Nº 61 Com una llarga partida d´escacs, aixina se va celebrant esta batalla. Uns, els que amem la nostra Patria, en defensa de l´independencia de la llengua valenciana, atres, preparant el cami a l’anexionisme i a favor de proporcionar-li una estocada mortal ad esta milenaria llengua. Continuar llegint |
|
| Apunts de gramatica valenciana | |
| Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 61 L´adverbi. Com hi ha centenars d’adverbis, no es el cas de citar-los tots. Posarém aci els mes corrents i ampliarém son numero en la Sintaxis, a l’explicar les seues funcions. Continuar llegint |
|
| El rey sabio y prudente | |
| Per Wenley Palacios. Revista Renou Nº 61 El Gobierno valenciano tiene preparada la Ley de Sucesiones, que tanta falta hace, pues, entre otras cosas, entra a legislar la herencia de las empresas familiares, para evitar su fragmentación y en definitiva su ruina y desaparición. Desconozco por qué no la aprueban las Cortes Autonómicas, pero debe publicarse cuanto antes sin miedo a más castigos del señorito del cortijo de la Moncloa, que nos castiga porque aquí siempre pierde. Continuar llegint |
|
| La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (I) | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 61 Morella era una nucli molt important, perque els carlistes s’havien forts en les comarques valencianes, aragoneses i catalanes que l’envoltaven. Tindre-la, els pemetria consolidar el seu domini territorial. Per aixó, era un objectiu prioritari per als partidaris de Carles V. Continuar llegint |
|
| El Misteri D´Elig. Primera Part. ´La Vespra´ (Continuacio). Descripcio de l´ escenificacio | |
| Per Josep Esteve Rico Sogorb. Revista Renou Nº 61 Expirat el cant emocionat dels apostols, s´obrin de nou les portes del cel i inicia el descens un aparell aereu denominat ´Araceli o Resselica´. Es tracya d´ un artefacte en forma de retaule, construït de ferro i forrat totalment d´ or i pell. Està compost de quatre repises colocades simetricament al voltant d´un buit central. En les plataformes apareixen agenollats dos angels adults que toquen una guitarra i un arpa. Continuar llegint |
|
| Valencians i catalans en les universitats italianes | |
| Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 61 L´estrategia dels catalanistes consistix en voler universalisar i extendre les excepcions de forma fraudulenta, manipulant-les tambe, si els es necessari, per a conseguir el seu ensomiat imperi català. Continuar llegint |
|
| Ya está aquí la “normalització” numismática | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 61 Si el Institut prefiere llamar "florín catalán" a las piezas acuñadas en Valencia y Aragón, ¿por qué se opone la caverna a esta científica normalización e insiste en llamar florín de Aragón al florín de Aragón? Hombre, por favor, un poco de seriedad. Además, a los doctores del IEC tampoco les gusta eso tan feo de REX VALENCIAE y REX ARAGO. Seguro que los monarcas querían grabar en las monedas el bonito título REX CATHALONIAE, pero la confusión histórica lo impidió. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 Següent >> 511 registres trobats |