cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N 53


Revista Renou Nº 53
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 53
Anar contra corrent, nadar front a les ones, caminar contra el vent, vore lo que no es convenient, parlar de lo imparlable, o tocar lo intocable, eixos son alguns dels manaments que te la bona gent de la Cardona Vives Continuar llegint
 
El Peno de la Conquista  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 53
En l´epoca Gotic-Renaixentista, la creacio de falses reliquies era practica quotidiana. De Jaume I, ademes del Peno de la Conquista tenim: l´espasa, el caixco, l´escut, la brida i el freno del cavall, les claus de la ciutat que el rei Zayan li va entregar en la capitulacio, etc...  Continuar llegint
 
Historia d´una carta de dimissio  
Per Santiago Vernia.  Revista Renou Nº 53
Fa ya algun temps que se veia vindre. Pero no podíem pensar que des de Catalunya, eixa terra a la que se li adjudiquen virtuts com el “seny”, se puguera aplegar, per culpa d’alguns d’els seus dirigents, a faltar al respecte als valencians.  Continuar llegint
 
Vestigios de fortificaciones de Almenara  
Per Dr. José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 53
La villa de Almenara se asienta en la falda meridional del denominado “Monte del Castillo”. Hasta finales del siglo XVII la población estuvo amurallada. El crecimiento urbano posterior originó que la localidad creciera extramuros. Dista, aproximadamente, unos 30 kilómetros de la capital de provincia. En su demarcación territorial, durante los siglos medievales existieron diversas alquerías. Su proximidad a Sagunto hizo que fuera una zona muy romanizada y dispuso de puerto en la época romana.  Continuar llegint
 
L´ambigüitat com a norma  
Per Maria Dolors Miralles Enrique.  Revista Renou Nº 53
Ya fa un temps que em va cridar l’atencio que alguns politics debatiren en convicció en els foros, idees concretes i després recolçaren justetament lo contrari en la seua actitut. O siga, aixina s´emporten tot l’ espectre d’opinio popular, i com a conseqüencia els poden votar tots els que pensen d’una forma, i també els contraris. Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per D. Josep Mª Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 53
Els adjectius interrogatius acompanyen a un substantiu sobre el que es pregunta alguna cosa: ¿quina lliço donem hui? ¿quants discipuls som en tot?  Continuar llegint
 
Pasqual primer, emperador  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 53
Eren les sis de la matinada quan l’eixercit espanyol prenia possessió de les grans avingudes de la capital del Regne d’Espanya, o siga Madrit. Vestia les seues millors gales, els mes llustrosos uniformes, i exhibia armament d’ultimissima generació. Continuar llegint
 
Sobre el Himno  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 53
En el adhesivo de unos melones de Elche se leía "Frutsempere, S.A.", enla- zando la marca el apellido valenciano Sempere y la voz "frut", no menos valenciana. Quizá el empresario no supiera que estaba manteniendo vivo un sustantivo que ya constaba en los villancicos anteriores a 1707: "Llágrimes que com a flors son primaveres de fruts" (Bib. Nac. Madrid, V.E./1309, año 1690). Esta variable sustituyó progresivamente al arcaísmo "fruit", recobrando la pureza etimológica del latín fructus (fruto), más lógica que la metafórica derivación de "frui" (usar, gozar). Continuar llegint
 
Notes en torn a una confraria  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 53
Estem en temps preterits, on la llegenda se fon en la tradicio i ésta en l’historia. El poble de Castello té les seues raïls clavades en el misteri de la religio, en l’alegoria, en lo fantasmagoric de la llegenda. Molt abans i per damunt de Tombatossals, Arrancapins o Tragapinyols, personages éstos de la “Mitologia Castellonenca”, hi ha una devocio de sigles, una creencia religiosa que ha marcat el desti d’un poble.  Continuar llegint
 
Entrevista. Marta Masip Borrull, presidenta de les Camareres de la Real Confraria de la Mare de Deu de Lledó  
Per Mª Dolores Miralles Enrique.  Revista Renou Nº 53
Va cursar els seus estudis en el colege de Nª Srª de la Consolacio de Castelló. Posteriorment va estudiar la carrera d’Enfermeria i ha treballat en distints centres sanitaris de la ciutat hasta l’any 1993 quan pren possessio de la seua plaça per oposicio en l’Hospital Provincial de Castello. Des de fa sis anys desenrolle la funcio de supervisora d’Enfermeria en la planta d’Hospitalisacio Quirurgica.  Continuar llegint
 
El raconet de la llengua valenciana. Presentacio.  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 53
No voldria començar la colaboracio en esta revista RENOU sense abans expressar el meu agraïment a D. Gonzalo Romero i a D. Fernando Masip que l’han fet possible.  Continuar llegint
 
El raconet de la llengua valenciana. 1  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 53
S´acosten les festes de Nadal, i cada any escoltem i llegim tantes incorreccions que volem enguany els llectors de RENOU siguen capaços de no cometre.  Continuar llegint
 
Les “Normes de Castelló” (Part 3ª)  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 53
En la publicacio d’esta tercera part queda conclosa una colaboracio, el proposit central de la qual ha segut fer una aproximacio a l’interessat i fals mensage de que la codificacio de la llengua valenciana s’alcançà per mig de les “Bases Ortografiques de 1932”. A ningu se li escapa actualment la trascendencia d’aquell acort, pres per un exigu grup de “interessats” per la llengua que, pel procediment i manera d’actuar, i pel producte que a la fi foren capaços de redactar, no arribaren mes que a demostar que el dit treball estava mediatisat de manera programada.  Continuar llegint
 
La reforma de l´estatut, una nueva batalla de Almansa  
Per José Manuel Ricart Lumbreras.  Revista Renou Nº 53
Por encima de los vaivenes habituales de la política autonómica y de situaciones coyunturales mas o menos desgraciadas –mas que menos- sobresale una cuestión que está pasando inadvertida a una parte de la sociedad valenciana: la reforma del Estatuto de Autonomía, reforma que se nos ha presentado como avance real y auténtica “mejora”. Sin embargo nada mas lejos de la realidad.  Continuar llegint
 
El Colectiu Lluïs Fullana de professors i doctors valencianistes  
Per Joan Carles Micó
President del Colectiu Lluïs Fullana.  Revista Renou Nº 53
Estimats amics i companyons valencianistes de l’Associació Cardona i Vives de Castelló. Com a president del Colectiu Lluís Fullana de Professors i Doctors Valencianistes és un grat plaer per a mi presentar el nostre Colectiu a la societat castellonenca per mig de la vostra magnífica revista Renou.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
24 registres trobats