cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N 60


Revista Renou Nº 60
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 60
“Valencians prou de temps s’alluntarem, oblidant-nos que erem germans... ajuntem-nos que ya ha arribat l’hora de ser dignes de ser valencians”, esta és la primera estrofa de la “Canço de Lluita”, bonica, sentimental, profunda i certa.  Continuar llegint
 
Perdues recuperables del patrimoni castellonenc  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 60
Indagant la situacio actual de la reixa, resulta que es troba, part d´ella, en un almagasen municipal. Pensem que, en el mijos tecnics que actualment existixen, siga facilment possible la reposicio dels trams que puguen faltar.  Continuar llegint
 
Apunts de Gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 60
L’adverbi es una part invariable de l’oracio que modifica la significacio d’un adjectiu, d’un verp o d’un atre adverbi.  Continuar llegint
 
Castellologia de Vistabella  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 60
La poblacio de Vistabella del Maestrat està situada sobre un turo, a mes de 1200 metres d´altura, en les proximitats del pic de Penyagolosa, en la zona mes abrupta de la comarca de l´Alcalaten, sent u dels municipis localisats a major alçaria de l’historic regne de Valencia.  Continuar llegint
 
Jaume “I” i el 800 aniversari. Retrobem-nos en la verdadera historia  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 60
Segur que en tant d’acte, celebracio i publicacio com esperem es realisen, tot aço que s’ha indicat es silenciarà i l’oficialisme imperant continuarà donant cobertura i soport a les tesis sucursalistes  Continuar llegint
 
Jaume I i la llengua  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 60
A Jaume I els valencians li reconeixem moltes coses, pero no que nos portara una llengua ¿quina?, i molt manco que esta fora la catalana, perque aci ya teniem una, la nostra, la propia: el romanç valencià.  Continuar llegint
 
Falsetat documental  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 60
Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, van ser firmades pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 60
Pero, sense divagacions, en eixos versos d’Aribau reproduits per S.G. en la pagina 27, es lligen cinc vegades, repetitivament, la paraula llemosi. Villarroya escriu la llengua de mos avis, no el llemosi. Els avis de Villarroya eren valencians i parlaven una llengua que certament denominaven valenciana.  Continuar llegint
 
Castello, fillol i fadri de lo nostre Antic Regne de Valencia. (i II)  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 60
Ans com hui en dia, gran es l’animacio i la vida en Castello. A l’alba la gent es posava en moviment, i la poblacio en massa s’encaminava a l’ermitori de la Magdalena, on s’encontren les enrunes del castell de l’antiga vila.  Continuar llegint
 
Llegidor de diaris, ahir i ara  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 60
Llegir diaris sempre ha segut per a mi una afició molt regran. Més que llibres, TBOs o contes -dels que n’he llegit barbaritat- són els diaris els que més he sostengut en les meues mans, des de que tenia poquets anys fins a hui, quan ya ne tinc una saria carregà. Continuar llegint
 
Los valencianos y el mal de Almansa  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 60
Nos hablan del Mal de Almansa, consecuencia de la derrota sufrida por regimientos ingleses, portugueses y holandeses -no valencianos-, el 25 de abril de 1707; pero pocos especifican qué personas sufrieron o gozaron de tal evento. Así que vamos a conocer dos casos reales, con nombres y apellidos.  Continuar llegint
 
Les ultimes rialles a conter de la gramatica normativa (i IV)  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 60
Ells, seguint les consignes del catalanisme, en tal de fogir de la parla de Cervantes, son capaços de cometre les majors tropelies. I, a pesar de l’opinió de moltíssims filòlecs catalans, entre ells, ¡cóm no!, Ivan Tubau, els benpensants i benpagats acadèmics del PP, han seguit cometen les mateixes aberracions filològiques que se cometeren quan se plantejaren els catalans les seues normes, que, dit siga de pas, nos embotiren ací a pesar de que foren contestades en energia per molta gent de la intelectualitat pròpia, entre ells per mossèn Alcover.  Continuar llegint
 
El raconet de la Llengua Valenciana. 8  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 60
La primera i mes repugnant de les falacies escampades pel “nacional-catalanisme” es que eixes 34 bases ortografiques, que caben en un full de paper, son producte d’un estudi i d’un ampli acort. Res mes llunt de la realitat.  Continuar llegint
 
VIII Centenario del nacimiento del Rey Don Jaime. Leyenda de la concepción de Jaume  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 60
Cuando cesaron los gemidos se encendieron varias antorchas a la vez, portadas por ricohombres y el notario real. Al verlos el Rey montó en cólera que tornó en risas cuando se dio cuenta que había hecho el amor a su esposa. La gracia divina consistió en que de una sola unión quedase la Reina encinta.  Continuar llegint
 
Jaume I i els valencians  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 60
Jaume I és un eixemple de lo que estic dient. Jaume fon rei d’Aragó, rei de Mallorques, rei de Valéncia, comte de Barcelona i senyor de Montpellier. En cadascú d’estos territoris deixà una calcigada, que ha mereixcut un juí diferent.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
21 registres trobats